Pasta fresca amb foie

Per fi he trobat el moment d’escriure la primera recepta. Voldria fer-ne de dos tipus: les tradicionals que he vist cuinar sempre a la meva mare, i unes altres que he anat recopilant de llibres i TV i les he adaptat per que siguin fàcils de fer, amb pocs ingredients i sense tenir d’utilitzar gaires estris de cuina, o sigui per a joves. Començaré per les fàcils perquè ningú es desanimi. Vinga som’hi!!

PASTA FRESCA AMB FOIE (Santi Santamaria)
Ingredients (2/3 persones):
250 g de pasta fresca (la farcida de formatge de Guissona està força bé)
70 g de bloc de foie mi-cuit (pot servir també foie gras d’ànec o d’oca)
2 rovells d’ou
40 g de parmesà en pols
140 ml de nata líquida (jo l’utilitzo baixa en greix)
Sal i pebre

1. En un recipient poseu els rovells d’ou, la nata líquida i el parmesà ratllat, un pessic de sal i pebre i bateu-ho amb un batidor de varilles, ben fort .
2. En una olla amb aigua (2 l) sal (1 cullerada sopera rasa) i una fulla de llorer, bulliu la pasta al vostre gust o els minuts que indiqui el paquet. Escorreu-la i poseu-la a una paella antiadherent a foc mig juntament amb una mica d’aigua de la seva cocció, aboqueu-hi la mescla del bol, remeneu-ho però no deixeu que es quallin massa els rovells, poseu-hi el foie tallat a daus, una altra remenadeta i ja ho podeu servir.

I ja està. El cas és que amb pocs diners podeu menjar bé que és el truc que han fet servir de sempre les mares i àvies per tirar endavant una casa, i fer créixer totes les generacions de nens i joves.

La meva casa i el meu balcó

Aquesta es la primera vegada que escric al meu propi blog i es per presentar-me : tinc 58 anys, estic casada i tinc tres fills i un net. La idea de fer un blog va ser dels meus fills ja que un d'ells s'emportava menjar a la feina que quan venia a casa jo l'hi donava, i que compartia amb un company. Es veu que el trobaven bo i així va ser que em va animar a que escrigués les receptes per que les podés consultar el seu amic. La meva filla, que es un crac de la informàtica, va fer la resta, el disseny, el personatge dels Simpsons, que es clavat a mi, i el títol. Escriuré un cop al mes, les meves coses: receptes i coses que a mi em semblen que poden ser agradables de llegir, sense cap més pretensió que poder comunicar-me mitjançant aquest miracle que és internet.

La meva casa, el meu balcó i el meu poble son vulgars, però tenen la gracia que son meus: l'escala amb les seves ínfules de "Lo que el viento se llevó"; el pis ple de fotos de tota la família, mobles de la meva àvia, records de tota una vida; el balcó amb vista preferent a tooots els veïns de davant i amb uns quants testets amb unes plantes dignes, però gens espectaculars, que son les úniques que el sol ha perdonat..... i això es tot, i és el que expressa aquesta poesia que a mi m'agrada i que m'emociona llegir i que vull compartir amb tots vosaltres.

El meu poble

Jo tinc el meu poble com el té tothom.
No cal pas que digui quin es el seu nom,
ni cal que les seves virtuts enalteixi,
ni les seves gràcies una a una expliqui,
si una muntanyola li fa de capçal,
o besa ses planes un riu immortal,
per que arreu hi ha ciutats, viles i pobles
més grans, més formosos, més bells i més nobles,
però enlloc sentiria el que sento aquí
on totes les coses em parlen de mi,
on totes les coses em son conegudes
i m'evoquen hores dolçament viscudes.

Quan dic: el meu poble, ja he dit sa lloança

i perquè l'estimo sense comparança,

que no conec més amples confins,

que aquestes muntanyes d'alzines i pins.

Així doncs, ja sap tothom

quin és el meu poble, quin és el meu nom.

Què hi fa, que altres siguin més grans o més bells

si el que té el meu poble no té cap més d’ells?

Què hi fa, si en cap banda l’ànima interpreta

com aquí, les coses que el sentit penetra

aquí on cada cosa se’m torna eloqüent

i palpo ma vida dispersa en l’ambient?

Joan Arús i Colomer

Això és tot per avui, el pròxim dia començaré a penjar les meves receptes, i faré les entrades més curtes!