Croquetes de la iaia Remei (la nostra)

Hola a tots!
El meu pobre blog s’ha mort i no precisament d’èxit. Quan descuides d’aquesta manera qualsevol cosa (plantes que no regues, ocells que no els dones mill) ja sol passar, que passen a millor vida o es queden tan debilitats que tens feina a refer-los. Ara provaré de refer el meu blog, però no us puc assegurar que me’n surti. Almenys haurà servit perquè els meus fills tinguin les “receptes de la mama” preservades del pas del temps i perquè a la propera trobada de “blocaires” de St. Boi pugui anar-hi amb el cap una mica altet.
Avui la recepta que posaré és de cuina de subsistència; crec que cap moment és millor que aquest per fer-ho. Fins ara semblava que tots érem milionaris, BMW per aquí, Mercedes per allà, vacances al Carib... i de cop i volta hem descobert que allà on anàvem de vacances tots els tontets blancs de classe treballadora, que a la gent com nosaltres els falten els aliments bàsics per poder viure, i que inclús maten per poder menjar i que això pot esquitxar inclús al nostre “feliç” primer món. S’ha acabat l’època de vaques grasses, estimats, i per anar-nos-hi acostumant comencem a practicar la cuina de les iaies.

CROQUETES DE LA IAIA REMEI (la nostra)

Ingredients (per a 4 o 6 persones):
1 petxuga de pollastre (sobrant del pollastre a l’ast del diumenge o del bullit del caldo)
Restes de pernil que tingueu per la nevera
1 ceba grossa
Farina blanca (2 cullerades ben plenes) i farina de galeta
½ litre de llet ( pot ser baixa en greix)
Mantequilla (ídem)
Oli
Nou moscada en pols i pebre negre
1 ou

1. Desfarem la petxuga de pollastre amb les mans, separant la carn dels ossos i la pell. Un cop separada la carn la passarem, junt amb les miques de pernil, per la picadora elèctrica, tres manxades, que no quedi massa picada. La apartem. A continuació piquem la ceba amb la picadora.
2. A una paella antiadherent hi posem 4 cullerades soperes d’oli i els 100 gr. de mantequilla. Esperem que es desfaci la mantequilla a foc suau perquè no es cremi.
3. Hi afegim la ceba picada i un polset de sal i deixem que sui a foc molt suau, amb la paella tapada, remenant de tant en tant fins que la ceba sigui transparent.
4. Hi posem la petxuga i el pernil picats i ho remenem amb una cullera de fusta fins que es barregin tots els ingredients i deixem que cogui tot junt uns 3 min.
5. Incorporem 2 cullerades soperes curulles de farina, ho tornem a barrejar molt be i deixem que cogui amb tot plegat uns altres 3 min.
6. Hi tirem el ½ l. de llet, la nou moscada i el pebre. Remenem be i ja no podem deixar de fer-ho en tota l’estona. Primer esperem que tot plegat bulli i llavors, i sense parar de remenar, esperarem que la massa es desenganxi de la paella (es veu fàcilment). Des que arrenca el bull fins que es desenganxa sol tardar uns 7 o 8 min. Mentre cou ho tastem i ho rectifiquem de sal.
Posem la massa a una safata gran perquè es pugui refredar be i un cop freda la tapem amb un paper film i la posem a la nevera fins l’endemà, que serà quan podrem confeccionar les croquetes.
Farem boletes de massa donant-los-hi forma allargada, les passem per ou batut primer i per farina de galeta després i les fregim en abundant oli ben calent. Les anem posant en una safata amb paper de cuina per que absorbeixin el greix sobrant i ja està.

Bon profit!

Sopa de carbassa o carbassó

Hola a tots!
Vaig una mica ràpid per que tinc a un familiar a l´hospital. Aquest més es celebra el Dia de la Dona Treballadora i quasi que voldria fer-me un homenatge a mi mateixa i a tantes dones de la meva generació (bisagra en diuen) que tant servim per a un “fregado” com per a un “barrido”: cuineres, infermeres, netejadores, oficinistes, .... Vinga un aplaudiment!! Gràcies.
Avui faré una recepta molt coneguda per tots, però que la meva filla m’ha demanat que en deixi constancia escrita (com un testament, vaja). La base és la clàssica “Vichyssoise” però adaptada perquè tingui més vitamines.

SOPA DE CARBASSA O CARBASSÓ

Ingredients (per a 6 persones):
1 carbassa d’uns 500 g.o be un carbassó gros
1 patata grosseta o dues de mitjanes
3 porros (la part blanca)
1 ceba també grossa
50 g de mantequilla (jo l’utilitzo baixa en greix)
oli d’oliva (un xorret)
1 l de caldo de pollastre en tetrabrik
2 llenques de formatge o llet o nata líquida (si voleu també tot baix en greix)

1. Trinxem petits els porros i la ceba i els rentem en una escorredora a raig d’aixeta perquè marxi tota la sorra que els porros solen tenir.
2. Escalfem a una olla la mantega i l’oli. Quan comença a desfer-se la mantega hi afegim els porros i la ceba nets. Deixem que s’estovin uns minuts, remenant-ho de tant en tant.
3. Mentre, haurem pelat la carbassa i la patata; ho tallarem a daus i ho rentarem a la mateixa escorredora (si ho féssim amb carbassó no el pelarem, només en treuríem les puntes i el faríem a daus). Ho afegirem a l’olla i també deixarem que s’estovi tot plegat durant uns 5 minuts més.
4. Ara és el moment de posar-hi el litre de caldo i esperar a que arrenqui el bull, i es deixa coure ¼ d’hora més.
5. Després hem d’afegir-hi o be les llenques de formatge, o un xorret de llet o nata líquida, això al vostre gust o del que disposeu.
6. Rectifiqueu de sal, també al vostre gust, ja que la carabassa sol ser molt dolça. Si la voleu més clareta podeu afegir-hi mes llet.
7. Ja podeu triturar-la amb el minipimer i servir-la.

Es una sopa molt “fina “ que us farà quedar molt be si teniu convidats.

Pasta fresca amb foie

Per fi he trobat el moment d’escriure la primera recepta. Voldria fer-ne de dos tipus: les tradicionals que he vist cuinar sempre a la meva mare, i unes altres que he anat recopilant de llibres i TV i les he adaptat per que siguin fàcils de fer, amb pocs ingredients i sense tenir d’utilitzar gaires estris de cuina, o sigui per a joves. Començaré per les fàcils perquè ningú es desanimi. Vinga som’hi!!

PASTA FRESCA AMB FOIE (Santi Santamaria)
Ingredients (2/3 persones):
250 g de pasta fresca (la farcida de formatge de Guissona està força bé)
70 g de bloc de foie mi-cuit (pot servir també foie gras d’ànec o d’oca)
2 rovells d’ou
40 g de parmesà en pols
140 ml de nata líquida (jo l’utilitzo baixa en greix)
Sal i pebre

1. En un recipient poseu els rovells d’ou, la nata líquida i el parmesà ratllat, un pessic de sal i pebre i bateu-ho amb un batidor de varilles, ben fort .
2. En una olla amb aigua (2 l) sal (1 cullerada sopera rasa) i una fulla de llorer, bulliu la pasta al vostre gust o els minuts que indiqui el paquet. Escorreu-la i poseu-la a una paella antiadherent a foc mig juntament amb una mica d’aigua de la seva cocció, aboqueu-hi la mescla del bol, remeneu-ho però no deixeu que es quallin massa els rovells, poseu-hi el foie tallat a daus, una altra remenadeta i ja ho podeu servir.

I ja està. El cas és que amb pocs diners podeu menjar bé que és el truc que han fet servir de sempre les mares i àvies per tirar endavant una casa, i fer créixer totes les generacions de nens i joves.

La meva casa i el meu balcó

Aquesta es la primera vegada que escric al meu propi blog i es per presentar-me : tinc 58 anys, estic casada i tinc tres fills i un net. La idea de fer un blog va ser dels meus fills ja que un d'ells s'emportava menjar a la feina que quan venia a casa jo l'hi donava, i que compartia amb un company. Es veu que el trobaven bo i així va ser que em va animar a que escrigués les receptes per que les podés consultar el seu amic. La meva filla, que es un crac de la informàtica, va fer la resta, el disseny, el personatge dels Simpsons, que es clavat a mi, i el títol. Escriuré un cop al mes, les meves coses: receptes i coses que a mi em semblen que poden ser agradables de llegir, sense cap més pretensió que poder comunicar-me mitjançant aquest miracle que és internet.

La meva casa, el meu balcó i el meu poble son vulgars, però tenen la gracia que son meus: l'escala amb les seves ínfules de "Lo que el viento se llevó"; el pis ple de fotos de tota la família, mobles de la meva àvia, records de tota una vida; el balcó amb vista preferent a tooots els veïns de davant i amb uns quants testets amb unes plantes dignes, però gens espectaculars, que son les úniques que el sol ha perdonat..... i això es tot, i és el que expressa aquesta poesia que a mi m'agrada i que m'emociona llegir i que vull compartir amb tots vosaltres.

El meu poble

Jo tinc el meu poble com el té tothom.
No cal pas que digui quin es el seu nom,
ni cal que les seves virtuts enalteixi,
ni les seves gràcies una a una expliqui,
si una muntanyola li fa de capçal,
o besa ses planes un riu immortal,
per que arreu hi ha ciutats, viles i pobles
més grans, més formosos, més bells i més nobles,
però enlloc sentiria el que sento aquí
on totes les coses em parlen de mi,
on totes les coses em son conegudes
i m'evoquen hores dolçament viscudes.

Quan dic: el meu poble, ja he dit sa lloança

i perquè l'estimo sense comparança,

que no conec més amples confins,

que aquestes muntanyes d'alzines i pins.

Així doncs, ja sap tothom

quin és el meu poble, quin és el meu nom.

Què hi fa, que altres siguin més grans o més bells

si el que té el meu poble no té cap més d’ells?

Què hi fa, si en cap banda l’ànima interpreta

com aquí, les coses que el sentit penetra

aquí on cada cosa se’m torna eloqüent

i palpo ma vida dispersa en l’ambient?

Joan Arús i Colomer

Això és tot per avui, el pròxim dia començaré a penjar les meves receptes, i faré les entrades més curtes!